28 d’oct. 2011

Jornada 5(Masculí):CFS Sant Climent 1-5 NHG Gavà A

Més val tard que mai J

Partit contra el Gavà, per mi, un equipàs, el qual jo crec que pujarà a Divisió d’Honor sense problemes. Dit això, el partit comença amb clar domini per part nostra. El primer xut a porteria és nostre, cosa molt important perquè li demostres al rival del que ets capaç. 5 minuts de toc i alguna arribada. Recuperacions ràpides per part del Sant Climent i... és clar, si el Gavà és un equipàs, en algun moment s’havien de despertar. I ho van fer, i de quina manera. El jugador número 3 ens feia molt de mal amb tot el seu joc. Era igual si passava, si amagava o regatejava... ho feia tot bé, ràpid i necessari pel seu equip. Però el Sant Climent té ofici per aguantar i aguantàvem això i més. I per sorpresa, dic per sorpresa perquè quan més atacava el Gavà, arriba el gol del Sant Climent. Una pilota que el Sergi penja a l’esquena de la defensa i apareix per allà l’Ivan, baixant-la amb molta qualitat i creuant-la de primera al pal contrari. Gooooooool, increïble però cert. Arribàvem al descans amb avantatge havent fet un futbol exquisit per part dels dos equips. Però és clar, com que el fill és meu, diré que el meu fill és més maco.

Després d’unes consignes al vestidor, comença la segona part. El Gavà surt amb por, ja que imagino que es van adonar que no eren invencibles i que els hi havíem fet mal. Amb la moral una mica tocada, arriba una ocasió clara pel Sant Climent, però la pilota no entra, i coses del futbol, en la contra, la pilota arriba a cops i rodolons a la banda esquerra, la centren, rebota en un defensa nostre i li arriba als peus d’un jugador del Gavà que només l’ha d’empènyer. Gol i xoffff. Quina pena. El partit hagués canviat al 100% si hagués entrat a l’altra porteria. Però ens hem de deixar de lamentacions i seguir endavant. Amb tot això, rondava el minut 14 més o menys i el pal era massa gran per un equip tant jove i amb poca experiència en aquestes situacions. La veritat és que ja no ens vam tornar a recompondre i vam estar a mercès del Gavà amb un marcador final d’1 a 5. Però només dic una cosa, el resultat final és el que menys ens ha d’importar. El que importa és saber que som capaços de jugar contra un equipàs al seu mateix nivell i poder-los guanyar a la primera part. Fer-los-hi mal a la seva moral, fer que s’esforcessin al 1000 per 1000 per guanyar el partit. I així va ser. El Gavà va haver de deixar-ho tot a la pista per guanyar-nos i això em fa sentir orgullós d’aquest equip que pas a pas anirà creixent fins al dia en que els rivals ens vegin a nosaltres com vam veure el dissabte al Gavà, un senyor equip. Però és clar, nosaltres estem en procés, algun dia serem una realitat. De moment s’ha d’aprendre de tot el que va passant en un partit, del bo i del dolent. I com no, vull donar les gràcies de nou a la meravellosa afició que va venir a animar a l’equip. Gràcies a ells, tot és més fàcil. Gràcies.

PD: caure està permès, però aixecar-se és obligatori.

Cap comentari:

Publica un comentari

Jornada 24