3 de nov. 2011

Jornada 6(Masculí): AEFS Arrels 6-3 CFS Sant Climent

DECEPCIONANT, aquesta és la paraula amb la que es pot definir el que va passar el dissabte al poliesportiu del Bon Pastor. L’equip es presentava amb dues baixes importants però no insubstituïbles, per tant, no és excusa per la derrota.

Comença el partit i les sensacions són molt bones. El Sant Climent domina totes les facetes del joc, i quan dic totes són TOTES. De seguida puja al marcador el 0-1 (Moha), cosa que feia pensar que anàvem pel bon camí. La sensació en el camp era de que érem molt superiors. El dolent era que el segon gol trigava en arribar. És a dir, una altra vegada perdonant la vida al rival i com ja he dit en alguna ocasió, això es paga. I com no, comencen els regals del dia. Arribem tard a tancar la banda, ens agafen l’esquena i l’atacant escorat a la banda xuta de puntera, passa per sota les cames d’un jugador i gol. Regal del que a nosaltres encara no ens han fet ni un. Jugada impossible de defendre pitjor. Acaba la primera part amb aquest resultat injust però allà estava. Al descans, s’avisa als jugadors del que s’estava coent però ni així es reacciona.
Comença la segona part i ens fan el segon. També en una jugada molt afortunada on la pilota arriba de rebot i marquen, un altre regal més. El cert és que l’equip reacciona i ràpidament aconseguim empatar, 2-2 (Gerard Salomó). Llavors vaig pensar que aquest partit s’havia de guanyar per OUS. Doncs no, va ser tot un miratge. Van aparèixer a la pista els cinc reis mags d’orient, perquè el tercer gol de l’Arrels va ser un acudit. Tant acudit que va enviar a pastar fang tota la feina feta durant el partit. L’equip es va enfonsar anímicament i moral. Tot sortia malament, tots els rebots eren per ells i totes les pilotes dividides també. En fi, que es veia a venir la desgràcia i així va ser. Resultat final 6-3. Dels 9 gols que van haver al partit, vam ser particeps directes de 8. Increïble però cert. I dic jo: si a nosaltres ningú ens regala res, perquè nosaltres ens esforcem en fer-li tant fàcil la vida al rival amb les nostres constants sortides de partit? Perdre es pot perdre, però el rival ha de suar sang per robar-nos la pilota i fer-nos un gol, agafar-nos l’esquena en una desmarcada, en una lluita de pilota, en un salt de cap... en tot cal donar el 100 % perquè és psicològic guanyar totes les facetes del joc i sinó guanyo, li poso difícil per poder sortir del camp amb el cap ben alt. Que almenys ho haguem intentat i aquesta és la impressió que vam donar en gran part del primer temps. Fa goig veure-us jugar a vegades, però en altres ocasions...

LA HUMILITAT ÉS EL CAMÍ DELS VALENTS I L’ÚNIC CAMÍ POSSIBLE.

Cap comentari:

Publica un comentari

Jornada 24